FASE REM

Aci vos porte el nou avanç de ZPU. Descarrega desde: http://www.lebuqe.com/ZPU-FASEREM.rar

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 1924 - València, 1993) era un periodista, escriptor i, potser, el més important poeta valencià del segle XX i dels més reconeguts en la seva llengua. Considerat el principal renovador de la poesia valenciana contemporània, d'ell s'ha dit que és el millor poeta valencià des de l'època d'Ausiàs March i Roís de Corella.


BIOGRAFIA

Vicent Andrés Estellés va néixer el 4 de setembre de 1924 a Burjassot, en una família de forners. Quan esclatà la Guerra Civil tenia dotze anys i el record que en tenia d'aquesta no era excessivament dolent. Durant aquell període va aprendre l'ofici de forner i d'orfebre, però també mecanografia. La guerra influí molt en la seva obra, en la qual la mort és un tema recurrent.

Més tard va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura de forma autodidacta: els autors que més li influïren en aquesta etapa van ser Baudelaire, Neruda, Eluard, Pavese i Walt Whitman; en català, Verdaguer, Carner, Riba, Rusiñol, Ausiàs March, Màrius Torres, Salvat-Papasseit i Rosselló-Pòrcel.

El 1942, amb divuit anys, va publicar el seu primer article al diari "Jornada", i a partir de llavors, se n'anà a estudiar periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme a Madrid, on va cursar la carrera com a becat; tres anys després faria el servei militar a Navarra. El 1948, amb vint-i-quatre anys, tornà a València per treballar com a periodista al diari Las Provincias, dirigit per un dels millors periodistes valencians del segle XX, Martí Domínguez i Barberà, on feia tot tipus de reportatges. Allí es féu amic de Joan Fuster i de Manuel Sanchis i Guarner i establí una relació amb la seva futura muller Isabel, que també marcaria la seva obra literària.

El 1955 es casa amb Isabel, amb la qual tindria una filla que va morir als quatre mesos: així s'ancorava per sempre el tema de la mort a la seua obra i, en particular, al Coral romput, " La Primera Soledad" i " La Nit", "inspirats en eixa feta. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ostentar fins l'any 1978, en què «fou arbitràriament substituït sense la menor delicadesa.»

Despatxar-lo del diari li suposà una espècie de jubilació anticipada als cinquanta-quatre anys, que alhora suposava dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en mostres i altres activitats culturals: de fet, el mateix 1978 rebé el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes i, el 1984, el Premi de les Lletres Valencianes. Durant uns anys es trasllada a viure a Benimodo, convidat oficialment per les autoritats, i combina la poesia amb la prosa.

En els últims anys encara va rebre nombrosos premis i homenatges, com el de la Universitat Catalana d'Estiu de Prada (Conflent) en 1990 o el dels Premis Octubre. Morí el 27 de març de 1993 a València.

ELS AMANTS

"La carn vol carn."
AUSIÀS MARCH

"No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encar em pren aquell vent o l´amor
i rodolem per terrra entre abraços i besos.
No comprenem l´amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobre, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d´una orella.
el nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l´enyorança amarga de la terra,
d´anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què volen que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l´edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d´amants com nosaltres en són parits ben pocs."

De Llibre de meravelles
Primera edició: Editorial L´Estel. València, 1971

Video de la canço

"Siempre Fuertes 2":
1. Crisis
2. S.E.V.I.L.L.A.
3. 30
4. No (con Chukky
5. La de los ninos
6. El séquito
7. Los peliculistas 2
8. Nuevo
9. Seguimos fuertes (con Jefe de la M)
10. V.S
11. Vívelo (con Pinnacle Rockers)
12. Hablando
13. Hip-hop (con Legendario)
14. Que te la juma – Parte 2 (Remix)
15. Fruta variada (con Halberto el Chef y Yoque)
16. Él (con Jefe de la M y All Day Green) (Remix)
17. El sargento




Descarrega:

MEGAUPLOAD

http://www.megaupload.com/?d=AXTU3OSP

HOTFILE
http://hotfile.com/dl/18445836/8ad7da2/SF2.rar.html

Enllaços

Aço va per a tota aquesta gent de la clase que se esta creant blocs, que mos acepte com a amics i que ens afegisquem al blogroll al el seu blog

Benvinguts

Aquest el meu blog creat com un treball de de valencia encara que despres m'aprofitare "jeje". Espere que vos agrad-hi i que continueu llegint totes le meues entrades.